El museu de la ciutat de València se situa en l'antic Palau dels
Comtes de Berbedel, anteriorment del Marqués de Campo, un interessant exemple
de l'arquitectura senyorial valenciana.
Construcció originària del segle XVII, reedificada a mitjan segle
XIX per Don José Campo i Pérez (València, 1817-Madrid 1889), alcalde de la
Ciutat i futur marquès de Campo.
L'immoble, declarat Bé de Rellevància Local el 1973, mostra una
construcció de port autènticament monumental, en què coexisteixen les
pervivències barroques visibles en detalls monumentals de la façana principal,
el pati o l'escalinata coberta d'esvelta cúpula, en convivència arquitectònica
amb un eclecticisme classicista en el cos principal de la façana, destacant
també la decoració d'alguns dels seus salons o el tractament sobri i funcional
de les plantes posteriors.
Entre els fons artístics destaca la col·lecció pictòrica, que
reuneix obres d'autors valencians des del segle XV fins als nostres dies. La
varietat de temes, estils i tendències constitueix un dels seus principals
al·licients.
Es mostren també una sèrie de peces escultòriques i d'arts menors,
especialment orfebreria, marfils, esmalts o bronzes, reunides en la seva
majoria pel col·leccionista valencià Miguel Martí Esteve.
En edificacions annexes, s'exposen tres col·leccions de gran
interès; la d'Adolfo de Azcárraga, integrada per pintures, escultures i obra
gràfica realitzades per artistes valencians dels segles XIX i XX; la de Pesos i
Mesures, donada per Antonio Gómez-Trenor; i la de serralleria i forja
artística, reunida per Ángel García Capella.