Cripta Arqueológica de Sant Vicent

Petit temple d'època visigoda que formava part del conjunt episcopal construït sobre els vestigis dels edificis públics romans del fòrum. Segons la tradició aquí es trobaria la presó de Sant Vicent on després se situaria un cementiri. Presenta una estructura planta de creu llatina, amb naus independents i voltes de canó. En la seva construcció original (segles VI-VIII) va estar unida a la catedral visigoda de l'època, formant part del recinte episcopal.

A partir del segle IX es reconverteix en sala de banys privada del recinte palatí musulmà. Es practica un accés al braç nord, la capçalera és parcialment destruïda i s'instal·la un forn exterior per a la sala calenta, el creuer va ser convertit en sala tèbia, i la sala freda i el vestíbul se situen als peus. A finals del segle IX va patir un incendi que pràcticament assola l'edifici. Al segle X es reforma l'edifici, inutilitzant el forn i construint una escala a la nau central.

 Després de la Reconquesta (1238), Jaume I va ordenar la construcció en aquest lloc d'una capella en honor a Sant Vicent Màrtir.

Pere Guitardo, xantre en 1426, es va manar sepultar a la presó de Sant Vicent, on havia manat construir una capella en honor a Sant Vicent ia Sant Valero. La casa que albergava la presó es deia llavors Casa de la Dignitat i era la casa del Chantre.

En èpoques recents s'han anat fent Intervencions mitjançant un conveni de l'Ajuntament de València i el Capítol Catedralici per crear un espai museístic per a l'enteniment de l'església visigòtica i reconstrucció de la capella (1998).

La cripta Arqueològica de la Presó de Sant Vicent escenifica, com cap altre lloc, la successió de religions i cultures que han conformat la història i la personalitat de la ciutat a través de la història.