Museu de la ciutat - Antic Palau de Berbedel

El museu de la ciutat de València se situa en l'antic Palau dels Comtes de Berbedel, anteriorment del Marqués de Campo, un interessant exemple de l'arquitectura senyorial valenciana.

Construcció originària del segle XVII, reedificada a mitjan segle XIX per Don José Campo i Pérez (València, 1817-Madrid 1889), alcalde de la Ciutat i futur marquès de Campo.

L'immoble, declarat Bé de Rellevància Local el 1973, mostra una construcció de port autènticament monumental, en què coexisteixen les pervivències barroques visibles en detalls monumentals de la façana principal, el pati o l'escalinata coberta d'esvelta cúpula, en convivència arquitectònica amb un eclecticisme classicista en el cos principal de la façana, destacant també la decoració d'alguns dels seus salons o el tractament sobri i funcional de les plantes posteriors.

Entre els fons artístics destaca la col·lecció pictòrica, que reuneix obres d'autors valencians des del segle XV fins als nostres dies. La varietat de temes, estils i tendències constitueix un dels seus principals al·licients.

Es mostren també una sèrie de peces escultòriques i d'arts menors, especialment orfebreria, marfils, esmalts o bronzes, reunides en la seva majoria pel col·leccionista valencià Miguel Martí Esteve.

En edificacions annexes, s'exposen tres col·leccions de gran interès; la d'Adolfo de Azcárraga, integrada per pintures, escultures i obra gràfica realitzades per artistes valencians dels segles XIX i XX; la de Pesos i Mesures, donada per Antonio Gómez-Trenor; i la de serralleria i forja artística, reunida per Ángel García Capella.

City Museum - Former Palace of Berbedel

The museum of the city of Valencia is located in the old Palace of the Counts of Berbedel, formerly the Marquis de Campo, an interesting example of the Valencian stately architecture.

Original construction of the seventeenth century, rebuilt in the mid-nineteenth century by Don José Campo and Perez (Valencia, 1817-Madrid 1889), mayor of the city and future Marquis de Campo.

The building, declared of Local Relevance in 1973, shows a construction of truly monumental size, in which there are visible survivals monumental baroque details of the main facade, patio or deck staircase slender dome, architectural living with a classicist eclecticism in the main body of the facade, also highlighting the decoration of some of its rooms or sober and functional treatment of subsequent plants.

Among the art collection highlights the pictorial collection, which includes works by Valencian authors from the fifteenth century to today. The variety of themes, styles and trends is one of its main attractions.

A series of sculptures and minor arts, especially jewelry, ivories, enamels and bronzes, mostly gathered by Valencian Miguel Martí Esteve collector are also shown.

In outbuildings, three collections of great interest are discussed; that of Adolfo de Azcarraga, comprising paintings, sculptures and graphic works made by Valencian artists of the nineteenth and twentieth centuries; the Weights and Measures, donated by Antonio Gómez-Trenor; and locksmithing and ironwork, gathered by Angel Garcia Chapel.

Museo de la ciudad - Antiguo Palacio de Berbedel

El museo de la ciudad de Valencia se ubica en el antiguo Palacio de los Condes de Berbedel, anteriormente del Marqués de Campo, un interesante ejemplo de la arquitectura señorial valenciana.

Construcción originaria del siglo XVII, reedificada a mediados del siglo XIX por Don José Campo y Pérez (Valencia, 1817-Madrid 1889), alcalde de la Ciudad y futuro marqués de Campo.

El inmueble, declarado Bien de Relevancia Local en 1973, muestra una construcción de porte auténticamente monumental, en la que coexisten las pervivencias barrocas visibles en detalles monumentales de la fachada principal, el patio o la escalinata cubierta de esbelta cúpula, en convivencia arquitectónica con un eclecticismo clasicista en el cuerpo principal de la fachada, destacando también la decoración de algunos de sus salones o el tratamiento sobrio y funcional de las plantas posteriores.

Entre los fondos artísticos destaca la colección pictórica, que reúne obras de autores valencianos desde el siglo XV hasta nuestros días. La variedad de temas, estilos y tendencias constituye uno de sus principales alicientes.  

Se muestran también una serie de piezas escultóricas y de artes menores, en especial orfebrería, marfiles, esmaltes o bronces, reunidas en su mayoría por el coleccionista valenciano Miguel Martí Esteve.  

En edificaciones anexas, se exponen tres colecciones de gran interés; la de Adolfo de Azcárraga, integrada por pinturas, esculturas y obra gráfica realizadas por artistas valencianos de los siglos XIX y XX; la de Pesas y Medidas, donada por Antonio Gómez-Trenor; y la de cerrajería y forja artística, reunida por Ángel García Capilla.

Cripta Arqueológica de Sant Vicent

Petit temple d'època visigoda que formava part del conjunt episcopal construït sobre els vestigis dels edificis públics romans del fòrum. Segons la tradició aquí es trobaria la presó de Sant Vicent on després se situaria un cementiri. Presenta una estructura planta de creu llatina, amb naus independents i voltes de canó. En la seva construcció original (segles VI-VIII) va estar unida a la catedral visigoda de l'època, formant part del recinte episcopal.

A partir del segle IX es reconverteix en sala de banys privada del recinte palatí musulmà. Es practica un accés al braç nord, la capçalera és parcialment destruïda i s'instal·la un forn exterior per a la sala calenta, el creuer va ser convertit en sala tèbia, i la sala freda i el vestíbul se situen als peus. A finals del segle IX va patir un incendi que pràcticament assola l'edifici. Al segle X es reforma l'edifici, inutilitzant el forn i construint una escala a la nau central.

 Després de la Reconquesta (1238), Jaume I va ordenar la construcció en aquest lloc d'una capella en honor a Sant Vicent Màrtir.

Pere Guitardo, xantre en 1426, es va manar sepultar a la presó de Sant Vicent, on havia manat construir una capella en honor a Sant Vicent ia Sant Valero. La casa que albergava la presó es deia llavors Casa de la Dignitat i era la casa del Chantre.

En èpoques recents s'han anat fent Intervencions mitjançant un conveni de l'Ajuntament de València i el Capítol Catedralici per crear un espai museístic per a l'enteniment de l'església visigòtica i reconstrucció de la capella (1998).

La cripta Arqueològica de la Presó de Sant Vicent escenifica, com cap altre lloc, la successió de religions i cultures que han conformat la història i la personalitat de la ciutat a través de la història.

Archeological Crypt of Saint Vincent

Visigothic small temple that was part of the Episcopal Ensemble built over the ruins of the Roman Forum public buildings. According to tradition here was located San Vicente's jail and after that a cemetery would be found. It has a Latin cross structure with independent ships and barrel vaults. In its original construction (VI-VIII centuries)  it was attached to the Visigoth cathedral of the time, part of the episcopal enclosure.

From the ninth century it was reconverted into private baths in the frame of the Muslim palatal enclosure. A port in the northern arm is practiced, the head is partially destroyed and an outdoor oven for hot room is installed, the cruiser was turned into warm room and the cold room and the lobby are located at the foot. At the end of the ninth century it suffered a fire that ravaged the building practically. In the tenth century the building was renovated, disabling the oven and building a staircase in the central nave.

After the Reconquista - reconquest- (1238), king James I ordered the construction of a chapel in honor of San Vicente Martir at the place.

Pedro Guitardo, cantor in 1426, ordered to be bury in the prison of Saint Vicent, where they had built a chapel in honor of the Saint and his master Saint Valero. The house that housed the jail was then called House of Dignity and was the home of the Cantor.

In recent times some interventions have been done, by an agreement between the Valencia City Council and the Cathedral Chapter, to create a museum for understanding the Visigoth church and to work in the reconstruction of the chapel (1998).

The archaeological Crypt of Saint Vincent represents, as no other, the succession of religions and cultures that have shaped the history and personality of the city of Valencia through its history.