Porta de l’Almoina

La porta de l'Almoina, anomenada així per estar al costat de la ja desapareguda casa de l'Almoina (l'almoina), és l'accés més antic de la catedral de València. També coneguda com Porta del Palau per donar al palau arquebisbal. És d'estil romànic, clarament diferenciat de la resta de la catedral, que és principalment gòtic.

La seva construcció se situa immediatament després de la conquesta del Regne de València de 1238, entre 1240 i 1270 segons els diferents autors. El fet que estigui encarada a l'est, mirant cap a la Meca, suggereix que allí mateix es trobava el mihrab de l'antiga mesquita.

El seu estil romànic amb influència mudèjar és de tipus lleidatà. De fet, per la seva similitud a la porta dels Fillols de la Catedral de Lleida, feta cap al 1220, alguns veuen la mà d'algun mestre lleidatà en la seva construcció. Tal és la vinculació d'aquesta porta amb Lleida que, per sobre de l'arcada hi ha esculpits en pedra els caps de set matrimonis lleidatans que, segons la tradició, representarien els repobladors fundacionals de la nova ciutat cristiana, que van venir a València acompanyats de tres-centes donzelles lleidatanes per tal de casar-les amb els soldats que havien lluitat en el costat de Jaume I.

La porta de l'Almoina forma un cos sortint que fa al mur de la catedral, amb un arc esbocat amb sis arquivoltes de mig punt concèntriques i en degradació (de més a menys gran), que es recolzen sobre fines columnes amb capitells, magníficament decorats amb escenes del Gènesi en la part esquerra, i de l'Èxode en la dreta.

La decoració de les arquivoltes consisteix en motius vegetals i geomètrics, amb mòlta variada: puntes de diamant, figures de serafins, fistons lobulats i delicats fullatges, sants en petites fornícules i motllures en ziga-zaga. En la línia d'impostes hi ha una sanefa amb repertori d'animals fantàstics. Rematant el conjunt i en la part superior catorze permòdols amb els caps de les set parelles abans citades sostenen la volada.

Sobre la porta es pot observar un finestral gòtic i un altre a la seva dreta, que havien estat ocults fins a l'última restauració de la catedral. A l'entrar a la catedral per la porta de l'Almoina, a mà esquerra, trobem la tomba de l'il·lustre Ausiàs March. Es tracta d'una làpida col·locada en 1950 per l'associació ho Rat Penat i l'Ajuntament de València en reconeixement d'aquest poeta que està enterrat en algun lloc de la catedral (no se sap amb certesa on) amb una inscripció d'un dels seus poemes, que diu: Yo soc aquest qui en la mort delit prenc, puix que no tolc la causa perquè em ve

L’Almoina Gate

L'Almoina Gate, so named for being near the now desapeared house of l'Almoina (almsgiving), is the oldest of the Cathedral of Valencia access. Also known as Puerta del Palau for giving access the archbishop's palace (Palau in Valencian language). It’s Romanesque style is clearly differentiated from the rest cathedral, which is mainly Gothic.

Its construction is placed immediately after the conquest of the Kingdom of Valencia in 1238, between 1240 and 1270 according to different authors. Its east orientation, facing Mecca, suggests that the mihrab of the old mosque stood here.

Its Romanesque style, with Moorish influence, and it also has a big infuence from the style used in the city of Lleida (Catalonia). In fact, because of its similarity to the “Gate dels Fillols” at the Cathedral of Lleida, made towards 1220, some see the hand of a master of this Catalan city in its construction. Such is the link between this gate with the one in Lérida that, above the arcade there are sculptured the stone heads of seven marriade couples from Lleida, whom, according to the tradition, represents the founding settlers of the new Christian city, who came to Valencia with three hundred maidens from this city in order to marry them with the soldiers who had fought on the side of Jaime I.

L'Almoina Gate body forms a projection with respect to the wall of the cathedral, with a flared bow with six concentric archivolts point and degradation (from most to least large), which are supported on slender columns with capitals, magnificently decorated with scenes from Genesis on the left side, and the Exodus on the right.

The decoration of the archivolts consists of vegetal and geometric motifs, with varied grinding: diamond tips, figures of seraphim, lobed foliage and delicate scallops, saints in small niches and moldings in zigzag. In the line of imposts there is a border with fantastic animal repertoire. Topping the set and the top fourteen corbels with the heads of the seven aforementioned pairs holding the cantilever.

Above the gate you can see a Gothic window and another one on his right, which where hidden until the last restoration of the cathedral. When you enter the cathedral through the Gate of l'Almoina, on your left, you can found the tomb of the illustrious Ausiàs March. It is a tombstone placed in 1950 by the association the Rat Penat and the City Council in recognition of this poet who is buried somewhere in the cathedral (not sure where) with an inscription of one of his poems, that saith, Yo soc aquest qui en la mort delit prenc, puix que no tolc la causa perquè em ve (I am this who I enjoy the death, because I do not shun the cause that comes).

Puerta de l’Almoina

La puerta de l’Almoina, llamada así por estar junto a la ya desaparecida casa de l’Almoina (la limosna), es el acceso más antiguo a la catedral de Valencia. También conocida como Puerta del Palau por dar al palacio arzobispal. Es de estilo románico, claramente diferenciado del resto de la catedral, que es principalmente gótico.

Su construcción se sitúa inmediatamente después de la conquista del Reino de Valencia de 1238, entre 1240 y 1270 según los diferentes autores. El hecho de que esté encarada al este, mirando hacia la Meca, sugiere que allí mismo se encontraba el mihrab de la antigua mezquita.

Su estilo románico con influencia mudéjar es de tipo leridano. De hecho, por su similitud a la puerta dels Fillols de la Catedral de Lérida, hecha hacia el 1220, algunos ven la mano de algún maestro leridano en su construcción. Tal es la vinculación de esta puerta con Lérida que, por encima de la arcada hay esculpidos en piedra las cabezas de siete matrimonios leridanos que, según la tradición, representarían los repobladores fundacionales de la nueva ciudad cristiana, que vinieron a Valencia acompañados de trescientas doncellas leridanas con el fin de casarlas con los soldados que habían luchado en el lado de Jaime I.

La puerta de l'Almoina forma un cuerpo saliente con respecto al muro de la catedral, con un arco abocinado con seis arquivoltas de medio punto concéntricas y en degradación (de más a menos grande), que se apoyan sobre finas columnas con capiteles, magníficamente decorados con escenas del Génesis en la parte izquierda, y del Éxodo en la derecha.

La decoración de las arquivoltas consiste en motivos vegetales y geométricos, con molturación variada: puntas de diamante, figuras de serafines, festones lobulados y delicados follajes, santos en pequeñas hornacinas y molduras en zigzag. En la línea de impostas hay una cenefa con repertorio de animales fantásticos. Rematando el conjunto y en la parte superior catorce canecillos con las cabezas de las siete parejas antes citadas sostienen el voladizo.

Sobre la puerta se puede observar un ventanal gótico y otro a su derecha, que habían estado ocultos hasta la última restauración de la catedral. Al entrar a la catedral por la puerta de l'Almoina, a mano izquierda, encontramos la tumba del ilustre Ausiàs March. Se trata de una lápida colocada en 1950 por la asociación lo Rat Penat y el Ayuntamiento de Valencia en reconocimiento de este poeta que está enterrado en algún lugar de la catedral (no se sabe con certeza dónde) con una inscripción de uno de sus poemas, que dice: Yo soc aquest qui en la mort delit prenc, puix que no tolc la causa perquè em ve (Yo soy este quien disfruto de la muerte, porque no rehuyo la causa por la que me viene).

Capella de la presó de Sant Vicent

 Situada a la Plaça de l'Almoina nº 5 està la Capella de la presó de Sant Vicent, sobre el lloc en què, segons la tradició, es trobava la presó on va ser tancat Sant Vicent Màrtir a principis del S IV.

Es té constància que des del segle XIV existia la capella dedicada al sant i que en 1427 es va construir una capella de nova planta que és la que ens ha arribat fins a nosaltres amb diverses restauracions en la seva història. La portada d'accés es va realitzar en 1831 a costa del xantre don Miguel Cortés.

La capella es troba avui en dia a l'interior d'un modern edifici que dóna a la Pl. Almoina. Va pertànyer a la casa del Chantre fins a la desamortització de 1835. Sota l'edifici s'han trobat restes arqueològiques que reben el nom de Cripta Arqueològica de la Cárcel de Sant Vicent Màrtir.

A la capella s'accedeix a través d'aquesta portada formada per un arc de mig punt a la que flanquegen dues columnes adossades toscanes que sostenen un entablamento de mètopes i tríglifs. Per sobre d'aquest, un segon cos en el nínxol central hi trobem una petita figura de Sant Vicent Màrtir obra de 1998 de l'escultor valencià Rafael Orellano.

Es diu que la capella va ser manada construir pel propi rei En Jaume. El seu interior està dividit en dos espais separats per un arc apuntat. Al fons de l'estada un altar i un panell frontal de "socarrats" representant una escena del martiri de Sant Vicent Màrtir. A l'angle inferior dret diu: Pintó: Lola Miralles. Va dibuixar: Antono Tomàs. Gener 2004. Quart de Poblet.

A la clau de la volta del primer tram trobem la mateixa escena que en el panell frontal, una representació del martiri del sant molt coneguda i representada al llarg de la història. En la mateixa el sant està subjecte al poltre mentre li claven uns garfis per trencar la seva pell a tires. A la clau del segon tram veiem al sant protegit per uns corbs i així evitar que el seu cos fos devorat per altres animals. La restauració integral de la capella va ser portada en 1970 per l'arquitecte municipal Emilio Rieta López.

Chapel of Saint Vicent’s Prison

Located in the Plaza de la Almoina 5 is the Chapel of Saint Vicent’s Prison, on the place where, according to tradition, the prison where this Saint was locked at the begining of the 4^th century.

There is evidence that since the fourteenth century there was a chapel dedicated to the saint and a chapel newly built which is what has come to us with several restorations in history was built in 1427. The cover of access was performed in 1831 at the expense of Cantor Miguel Cortés.

The chapel is today inside a modern building over the Almoina Square. It belonged to the house of Cantor until the confiscation of 1835. Under the building several archaeological remains have been found, forming the Archaeological Crypt of the Prison of Saint Vicent Martyr.

The chapel is accessed through this cover consists of a round arch to the two columns flanking terraced Tuscan supporting an entablature of triglyphs and metopes. Above this, a second body in whose central niche there is a small figure of Saint Vicent Martyr 1998 work of the Valencian sculptor Rafael Orellana.

It is said that the chapel was built by the king himself Don Jaime. Its interior is divided into two separated by a pointed arch spaces. At the end of the room an altar and a front panel "socarrats" representing a scene of the martyrdom of Saint Vicent Martyr. In the lower right he says: He painted: Lola Miralles. Drew: Antono Thomas. January 2004. Quart de Poblet.

The key to the vault of the first section we find the same scene on the front panel, a representation of the martyrdom of the saint well known and displayed throughout history. In the same saint she is subject to the rack while some hooks pierce your skin to break strips. In the key of the second section we see the saint protected by crows and prevent your body from being eaten by other animals. The complete restoration of the chapel was taken in 1970 by the municipal architect Rieta Emilio Lopez.