Arc sobre el Carrer Barcella

Pas elevat que uneix la Catedral de València i el Palau Arquebisbal. Encara que el primer pas elevat que unia els dos edificis és de mitjans del S. XIV, l'actual és molt més tardà. En un dels laterals de l'arc es troba una làpida romana utilitzada com a mesura de blat (Barxilla) a l'edat mitjana.

Comunica el Palau Arquebisbal amb la Catedral de València. A mitjan S XIV s'aixeca el primer pas que uneix els dos edificis, per iniciativa del Bisbe Hugo de Fenollet, que inicia les gestions per a la seva construcció. 

En 1427, aquest pas és derrocat, a tirar a baix el vell campanar de la Catedral amb altres construccions sobre la qual cosa es recolzava. L'actual arc d'estil renaixentista es construeix a l'S XVII. Durant la Guerra Civil el Palau del Arzopispo es va incendiar i l'arc va ser l'únic que es va salvar.

El carrer en què es troba aquest arc es diu Barcella (Barxilla), i alberga en un lateral del massís arc que uneix la Catedral i el Palau Arquebisbal de València, una peculiar marca en la pedra que va donar origen al nom d'aquest carrer. L'esquerda, de forma rectangular i amb dues osques triangulars als costats, va servir en època medieval de patró als fusters que fabricaven les barxillas, caixes de fusta i mesura de volum que servia per pesar el blat. Va caure en desús amb la generalització del sistema mètric decimal a partir de 1840.