Porta de l’Almoina

La porta de l'Almoina, anomenada així per estar al costat de la ja desapareguda casa de l'Almoina (l'almoina), és l'accés més antic de la catedral de València. També coneguda com Porta del Palau per donar al palau arquebisbal. És d'estil romànic, clarament diferenciat de la resta de la catedral, que és principalment gòtic.

La seva construcció se situa immediatament després de la conquesta del Regne de València de 1238, entre 1240 i 1270 segons els diferents autors. El fet que estigui encarada a l'est, mirant cap a la Meca, suggereix que allí mateix es trobava el mihrab de l'antiga mesquita.

El seu estil romànic amb influència mudèjar és de tipus lleidatà. De fet, per la seva similitud a la porta dels Fillols de la Catedral de Lleida, feta cap al 1220, alguns veuen la mà d'algun mestre lleidatà en la seva construcció. Tal és la vinculació d'aquesta porta amb Lleida que, per sobre de l'arcada hi ha esculpits en pedra els caps de set matrimonis lleidatans que, segons la tradició, representarien els repobladors fundacionals de la nova ciutat cristiana, que van venir a València acompanyats de tres-centes donzelles lleidatanes per tal de casar-les amb els soldats que havien lluitat en el costat de Jaume I.

La porta de l'Almoina forma un cos sortint que fa al mur de la catedral, amb un arc esbocat amb sis arquivoltes de mig punt concèntriques i en degradació (de més a menys gran), que es recolzen sobre fines columnes amb capitells, magníficament decorats amb escenes del Gènesi en la part esquerra, i de l'Èxode en la dreta.

La decoració de les arquivoltes consisteix en motius vegetals i geomètrics, amb mòlta variada: puntes de diamant, figures de serafins, fistons lobulats i delicats fullatges, sants en petites fornícules i motllures en ziga-zaga. En la línia d'impostes hi ha una sanefa amb repertori d'animals fantàstics. Rematant el conjunt i en la part superior catorze permòdols amb els caps de les set parelles abans citades sostenen la volada.

Sobre la porta es pot observar un finestral gòtic i un altre a la seva dreta, que havien estat ocults fins a l'última restauració de la catedral. A l'entrar a la catedral per la porta de l'Almoina, a mà esquerra, trobem la tomba de l'il·lustre Ausiàs March. Es tracta d'una làpida col·locada en 1950 per l'associació ho Rat Penat i l'Ajuntament de València en reconeixement d'aquest poeta que està enterrat en algun lloc de la catedral (no se sap amb certesa on) amb una inscripció d'un dels seus poemes, que diu: Yo soc aquest qui en la mort delit prenc, puix que no tolc la causa perquè em ve